QUI SOM
MARIA
Hoola! Sóc la Maria. M’encanta riure, sobre tot amb les meves amigues, que per cert, són genials! També ballo 7 hores a la semana, no hi ha dia que no balli. També em diuen que estic una mica obsesionada amb els animals, no ho sé la veritat…
CLARA
Sóc la Clara, la música que m'encanta és el k-pop, el pop i la música electrònica. Tinc una obsessió molt gran cap a BTS i el Jungkook. El meu hobby és la gimnasia rítmica. La frase que més m’inspira és “ámate poque nadie más lo va ha hacer por ti”. Sóc una persona realista i extrovertida, adoro coneixer gent nova.
NATALIA
Sóc la Natalia! M’agrada la pizza amb pinya, estar amb els meus amics i m'al·lucina Riverdale i Stranger Things. Adoro al Shawn Mendes i la meva frase és “The life is beautiful”. Sóc molt somiadora i imaginativa.
LAIA
Sóc la Laia, i els meus hobbies són la pastisseria, la dansa i les teles. Adoro "La casa de papel". El menjar que més m'agrada és el sushi. També m'agrada l'actor Ian Somerhalder. L'estil musical que m'agrada és el pop i la frase més inspiradora per mi és: "siempre positiva, nunca negativa". Sóc optimista.
TALLERS A GIRONA
TALLER DE VITRALLS MEDIEVALS
El dia 11 de juny de 2019 vaig poder assistir a un taller de vitralls gòtics i una visita pel Monestir de Sant Pere de Galligants amb la Mireia. Abans de res, voldria fer un petit apunt sobre la ciutat de Girona. Aquesta, és la ciutat dels quatre rius, l'Onyar, el Ter, el Güell i el Galligants. Per aquesta raó, el monestir rep el seu nom, ja que es troba al costat d'aquest últim riu. Com a curiositat, aquest és el riu més perillós de Girona.
Un cop començat el taller, ens va explicar que la paraula monestir ve del llatí "monos", que vol dir "estar amb un mateix". A més, ens van fer debatre entre les diferències del gòtic i del romànic per entrar en context.
Després, vam donar una volta per l'exterior del monestir. Una curiositat sobre la portalada, és que el romànic es caracteritza per ser geomètric i simètric. Però en canvi, la portalada trencava aquesta simetria, ja que constava de diversos elements desiguals dispersats a través de les arquivoltes. A l'exterior, també vam poder veure la tomba on es troba enterrat el gremi dels forners.
A l'interior, ens van parlar de dos elements fonamentals. El primer va ser una pila baptismal, que constava de 12 costats en honor als 12 apòstols. La va finançar el gremi dels blanquers, aquells que es dedicaven a adobar les pells.
El segon element és una gran portassa que se situa a la part superior del monestir, però que vam poder observar més a prop a causa d'una rèplica exposada. Sobre aquesta, vam parlar sobre que no es tenia informació de si havia constat de vitralls. A més a més, ens van explicar que el monestir antigament havia estat policromat, però a causa del desgast del temps ja no s'apreciava aquest fet.
Per últim, vam visitar el claustre. Allà vam veure un capitell molt interessant que representava una sirena de dues cues, suggerint el pecat capital de la luxúria. Aquest, es trobava allà per recordar als monjos el que havien d'evitar. També vam poder parlar d'alguns dels gremis de l'època, com ara els tinters, els vidriers o els escribes. A la part final del taller ens van fer una breu explicació sobre la creació d'un vitrall i vam realitzar una petita imitació d'un vitrall.
​
TALLER PASSEJANT PER GIRONA MEDIEVAL
​
Doncs la meva experiència en aquest taller ha estat bastant bona, ja que he pogut aprendre bastants coses, encara que donades les condicions de pluja, mal temps... no ho vaig poder gaudir complertament. Ha estat un taller bastant interessant en el que hem pogut observar diferents curiositats de la ciutat de Girona, com per exemple que a l'edat mitjana la població va créixer per nou i el territori de la ciutat per cinc, aquest punt va ser bastant destacat per l'Albert el monitor que ens va guiar. Ell també ens va voler destacar que la religió era l'element central en aquella època.
Una de les anècdotes que ens va explicar i que em va cridar l'atenció va ser que els jueus no entraven dins la piràmide d'estament social.
A més, al final de les explicacions ens va guiar per visitar diferents llocs per fer-nos una idea del que ens va explicar.
També ens va comentar alguns llocs interessants. Aquests van ser per exemple els següents: el call Jueu, la catedral i pi almoina, les muralles, la força vella, els burgs de sant Fèlix i sant Pere, els banys àrabs i alguns convents i finament monestirs.
TALLER D'ESCRIPTURA MEDIEVAL
​
​
En primer lloc, vam fer una visita al voltant del monestir de Sant Pere de Galligants, on ens van explicar que era un monestir de planta basilical, també ens va ensenyar la rosassa principal d'aquest. Després, ens va portar al claustre del monestir, on va explicar els diferents tipus de paper en el qual escrivien en aquella època i ens va mostrar els capitells de les columnes del claustre, on es mostren diferents escenes de la Bíblia.
A continuació, ens hi va portar a una saleta on ens va passar un Power Point, explicant-nos els tipus d'escriptura i seguidament ens va donar un full on vam practicar l'abecedari en escriptura medieval, i quan ja van passar 10 minuts, va llegir una de les regles de Sant Benet. Aquest text ens el va fer copiar en un altre full de color te. La Zoe va apagar les llums i va encendre dues espelmes per taula i amb una música medieval de fons, creant l'ambient com si fóssim els mateixos monjos. En finalitzar el nostre escrit, el vam tancar amb cera vermella, desfeta per l'escalfor de les espelmes de la nostra taula. Quan vam sellar el nostre escrit, el vam cordar amb una corda molt primeta. Aquest taller, personalment em va agradar molt, ja que, ens vam posar en el lloc dels monjos i això ens va agradar.
TALLER DE CINEMA
El cinema ha tingut una llarga evolució, ha fet falta molt de temps i moltes proves per arribar a tenir un cinema tan desenvolupat com el que tenim avui en dia. Ara us explicaré molt resumidament tota aquesta evolució:
El primer que va sorgir van ser els teatres d'ombres xineses que consistien a fer una figura amb les mans i que aquesta quedes reflectida a una pantalla il·luminada. Temps després també van descobrir la càmera obscura que consistia a captar imatges de l'exterior i projectar-les a l'interior de la càmera, però no només això sinó que també van crear el seu invers, la llanterna màgica, que era una rèplica de la càmera obscura però en comptes de captar imatges de l'exterior i projectar-les a l'interior ho feia a l'inrevés, les captava de l'interior i les projectava a l'exterior.
Van aparèixer dos tipus d'aparells que van fer que el món del cinema es desenvolupes molt:
Els aparells que servien per donar moviment als dibuixos
Els aparells que servien per captar fotos fixes (podien trigar a fer-se unes 8 hores tot i que al final es va poder reduir a 30 minuts).
Finalment hem pogut esbrinar que durant els primers 25 anys de cinema van arribar a haver-hi unes 98 càmeres, projectors i accessoris, gran quantitat per aquella època.
Per concloure podem afegir que sense alguns dels descobriments del segle XVII no podríem estar on estem ara.
VIDEOSPOT
Hello! We are María, Natalia, Clara and Laia, and if you want to live an amazing adventure in Girona, come with us!
Girona is a very beautiful city and it is crossed by 4 rivers. This magnificent city is formed by a population of 100 266 habitants. Also Girona it was a Roman city and one of the most relevant things that makes it special is that next to the river there are houses of many colors.
Now I will tell you a little about the Jewish neighborhood of Girona…
It is considered one of the most important Jewish communities in the occident, and It was built around the 12th century when some Jewish families settled there.
The most important person was Mosse ben Nahman who was a great doctor, poet, and philosopher.
But how many people lived there? Well, surprisingly 800 people came to live there! and is very visited by Jews and also by many tourists.
This is the Girona cathedral, and It is located at the highest point of the city giving us to see some wonderful views.
The first stone was laid on April 29 of 1312, and this led to a great construction with the widest Gothic nave in the world.
Thanks to the architects: Enrique de Narbana, Jaime Faverán, Guillermo Cors, Francisco Saplana, Pedro Sacoma, Guillermo Monry, Guillermo Bafill and José Ferrer we can witness this beautiful work.
The town of Girona, built in stone, is full of arcaded squares and steep alleys. And one of the most beautiful places to visit are the houses painted in bright colors around the Onyar river. So now, we are going to take a look at the Onyar River. Let's see it!
The hanging houses are the ones between the avenue and the Argentina street of the old neighborhood. They are of the XIX century, and the most famous the architect Rafael Maso i Valentí.
REPTE MATEMÀTIC
Per mesurar l’altura de l’escala de la catedral, compararem l’alçada d’un dels integrants del grup, en aquest cas la Maria, amb un llapis. D’aquesta manera, podrem observar quants llapis són l’altura de l’escala i multiplicar-los per l’alçada de la Maria. És a dir, he multiplicat 1,65 (l’alçada de la Maria) per 5 (número de llapis que hi caben) i ens ha donat 8,25 metres.
A continuació, utilitzarem una cinta mètrica de tres metres i amb aquesta hem mesurat la longitud de les escales, el resultat donat és de 48,6 metres.
Per finalitzar, calcularem la mesura que ens queda que com bé mostra l’esquema és la hipotenusa, necessitarem el teorema de Pitàgores, per trobar-la.
RELATS CURTS
ABRIL
Dimecres dia 24 de juliol. Era un matí estrany, frívol. Se suposava que avui havia de ser un bon dia, cosa relativa, és clar. Miro el telèfon, 15 trucades perdudes; Mama, Papa, Mireia, Bruno, Lucas... i Avery, només en pensar en ella, sentia que aquest dia milloraria, les papallones a l'estómac em tornen a sorgir, l'estimo tant!
M'arriba un missatge, de l'últim que volia que em felicités, però, com s'oblidaria del meu aniversari? Aquest era el Jayden, el meu ex, de fa ja un any i mig, amb el que vaig compartir uns dels millors tres anys de la meva vida. Ah, i el germà bessó de l'Avery.
I ara us preguntareu; vas sortir amb un noi i ara estàs sortint amb una noia? Que a sobre són bessons? Doncs si, sóc bisexual. Però, jo i el Jayden vam acabar molt malament i ell encara no s'ha oblidat de mi. L'Avery mai es pot assabentar que vaig sortir amb el seu germà.
Tenia gana, ja era la una i vaig agafar uns "Yatekomo" del rebost per dinar. Mentre dinava el timbre va sonar, era la Mireia que em va proposar a anar a la platja. No m'ho vaig pensar dos cops; "agafo el biquini i vaig" li dic. Quan vam arribar a la platja, estaven tots els meus amics, era una festa sorpresa. La festa va perdurar. Ja eren les 11 de la nit i tornava sola cap a casa. En un tancar i obrir d'ulls estava inconscient, un drap humit em tapava la boca i el nas, no recordo res més d'aquella nit, només sabia que la meva espelma mai es tornaria a encendre.
AVERY
Un dia com tots, podria dir. Un dia qualsevol. Vaig alçar les parpelles amb lentitud i vaig observar el sostre blanquinós de la meva habitació. El silenci regnava dins aquell diminut pis, que havia comprat fa uns mesos. Per a ella i per mi. I aquell dia li anava a entregar la meva sorpresa. Ho havia decidit, l'Abril ho era tot per mi. Quan en Jayden i jo ens vam traslladar a viure a la ciutat de Girona, no sabíem que estàvem fent, a on ens estàvem dirigint. Llavors la vaig conèixer.
Vaig encendre el reproductor de música que es trobava a la dreta del matalàs color rosa pàl·lid de la meva habitació. "Say You Won't Let Go" de James Arthur va començar a sonar, desprenent les melòdiques notes. I llavors, interrompent la música, va sonar el to de trucada del meu mòbil.
I aquella trucada marcaria la meva vida. La veu que es trobava a través de la pantalla va deixar anar unes poques paraules, amagades enrere un modificador de veu. I em va dir que tenia l'Abril segrestada. Aquella era la seva venjança. I que si volia a l'Abril viva, m'hauria d'allunyar-me d'ella per sempre. En aquell instant, se'm va caure l'ànima als peus. Les meves il·lusions es van trencar en mil trossos. Però la veu va continuar. Perquè si és que volia que l'Abril seguís amb vida, hauria de donar una prova de la nostra separació. Hauria d'escriure una carta i portar-la al carrer del Sac, núm. 22. Una carta justificant que no l'estimava.
No sabia què estava passant. Precisament aquell dia, el dia de l'aniversari de l'Abril, havia de succeir. Estava enrevessat, boirós. Els meus pensaments fugaços travessaven efímers la meva ment. Però només tenia clara una cosa. No pensava deixar que l'Abril morís. Em doldria la nostra ruptura? És clar. Però era una decisió innegociable. Perquè en aquells moments la cosa que més m'importava era ella. L'Abril. Vaig escriure sobre una cartolina carmesí aquelles paraules que tant em trencarien per dins. No escoltava res, no sentia res. Només pensava en ella.
En arribar al núm. 22 d'aquell carreró, vaig colpejar la porta de fusta, tremolosa i vacil·lant. Ningú va obrir-la, així que vaig decidir empènyer-la pel meu compte. I el que vaig veure, va ser el cadàver d'aquella persona que estimava tant. L'Abril.
Les llàgrimes es desplaçaven lentament sobre el meu rostre. Cruels. I al costat, s'hi trobava en Jayden. El meu propi germà. Aguantant una pistola.
JAYDEN
29 de gener de 2019, era el dia on vaig començar a tramar tota aquesta enrevessada operació, però per fer-ho necessitava ajuda, així que vaig començar a buscar i buscar i finalment la vaig trobar, es deia Hye i era la noia perfecta, li va explicar la seva feina, el seu objectiu, i aquest era segrestar a l’Abril.
L'Abril ho era tot per mi, no podia deixar que una simple persona intervingués en el nostre amor, fos qui fos, no ho podia permetre. Però el que més em va doldre va ser que la persona culpable de tot allò no havia sigut algú desconegut sinó que ho havia fet la meva pròpia germana bessona, l'Avery.
Ella em va trair i em va arrabassar una de les úniques coses que em feia feliç, l'Abril.
Llavors vaig decidir que allò no podia quedar d’aquella manera, així que vaig tramar un pla per tal de venjar-me de la meva germana, a la que en aquells instants no sentia com a tal.
Segons els meus càlculs encara em costaria temps acabar de planificar-ho tot, ja que encara havia de fer algunes trucades perquè el pla quedes del tot complet i sense cap error.
Va passar molt de temps, dies, setmanes i fins i tot mesos, però finalment va arribar el dia, ja estava tot preparat, ja faltava poc pel final, perquè tot acabes, perquè per fi pugues tornar a recuperar el meu preuat amor.
Dia 24 de juliol de 2019 avui ho faria, estava a una pulsació, i un cop fet ja no hi hauria marxa enrere. Jo sabia que era el correcte i que era l’oportunitat perfecta per fer-li pagar pel que havia fet...
Era la trucada a la meva germana, oferint-li un rescat, ella s’allunyaria de l'Abril i li portaria una carta on li digués que ja no l'estimava, a canvi, ella viuria. En dir-li, la meva germana no sabia que dir però quan per fi li van sortir les primeres paraules vaig sentir un formigueig per tot el meu cos, un sentiment molt rar i nou per mi. No li vaig fer cas i em vaig dirigir cap al local on es trobava la meva estimada, però quan vaig arribar em vaig trobar amb la desgràcia més gran de la meva vida, una bala estava a punt d'impactar contra el preciós cos de l'Abril de tal manera que l'acabaria matant, ho vaig intentar impedir, però era massa tard, la seva figura ja era a terra, pàl·lida, immòbil... Quan em vaig girar a mirar a l'Hye ja no hi era així que vaig agafar la pistola i... de sobte va entrar l'Avery, la persona menys indicada en el moment menys indicat.
.jpg)
HYE
Divendres 1 de Febrer, vaig rebre una trucada d’un número desconegut, ja no se'm feia estrany, formava part de la meva vida quotidiana. La veu era una mica estranya aquell cop, el primer que se'm va ocórrer en aquell instant va ser que es tractaria d’un client nou. Cap altra persona mai m’havia parlat d’aquella manera, la seva veu mostrava un to indecís i estranyat. Dubtava poder acceptar el treball que hem demanava, però donada la meva situació era necessari per a la meva supervivència.
Dimecres 24 de Juliol, ja havien passat cinc mesos i vint-i-tres dies des de la trucada d’aquell noi, avui era el dia, estava nerviosa, incompliria la promesa que li vaig fer a la mare, la promesa que ens unia, però havia de buidar el meu cap de tota mena de distraccions. Necessitava que tot sortís perfecte, ja que els diners em calien. Tot va ser pels deutes que mon pare tenia, si no fos per aquesta raó, res d’això estaria passant. Ell va començar a apostar i a tornar-se un drogoaddicte d'ençà que el vaig denunciar per abús cap al menor, ja que des d’aquell dia… res va tornar a ser el mateix a casa.
Havia caigut el sol, era l’hora de la veritat, em vaig vestir d’una manera que s’hem vegues poc el rostre i fos difícil que em reconeguessin.
De moment el pla anava tal com havíem planejat, però quan vaig arribar al carrer del sac, es van complicar les coses, la meva visió només podia captar un líquid vermell,enl mirar-me la mà plena de sang vaig entrar en un atac de desesperació, no pensava que en apuntar-la amb la pistola perquè no em compliques més les coses succeiria això. Encara no puc comprendre com vaig ser capaç de prémer el gatell, de matar una persona…
Dijous 25 de Juliol, avui havia quedat amb el client perquè em pagués els diners que em pertocaven. Ja obtinguda aquesta vaig dirigir-me decidida, cap a la floristeria preferida de la mare feia olor de roses i orquídies, em recordava tant a ella… Vaig caminar cap al cementiri amb un ram de roses blanques com la neu a la mà. Quan vaig observar la tomba de la mare fosca i freda em va venir un pressentiment era com si m’estigues dient que estava decebuda. Vaig deixar reposar les roses sobre ella i vaig desaparèixer per començar de nou.
GENERAL
Dissabte, 6 de març de 1937. Un dia memorial, que seria recordat per tots els temps. El dia de la traïció. En el qual la família Smith apunyalaria per l’esquena a la família Izquierdo. Sense pietat. Els hi prendria totes les fortunes, tots els béns. Es crearia una esquerda que perduraria per sempre.
O almenys fins que Abril Izquierdo va decidir canviar el final d’aquella història i venjar-se dels Smith. Va planejar pas a pas cada acció que formaria aquell pla. Portava mesos i mesos mesurant cada mil·límetre de l’operació. Va enamorar a en Jayden Smith, un ingenu noi que només cercava l’amor. I silenciosament, va crear un conflicte invisible. Perquè d’altra banda, a les ombres, fingia la seva bisexualitat amb la germana bessona d’en Jayden, l’Avery. Va fer creure a en Jayden que l’Avery l’havia traït, arrabassant-li la noia de la seva vida. Va enfrontar al Jayden contra l’Avery, fins a un punt d’odi extrem.
I mentrestant, l’Avery no comprenia el que passava el seu voltant, perquè vivia aïllada de la veritat. L’Abril s’encarregava de mantenir el secret dins seu.
Però una cosa va anar contra els perfectes plans de l’Abril. I és que ella pensava que en Jayden descarregaria tota la seva ràbia, la seva fúria, contra l’Avery, la seva germana. Però no va ser així. Ho va fer contra ella, l’Abril. Segrestant-la.
DESENLLAÇ
Finalment, en Jayden va trobar la possessió més apreciada de l’Abril, el seu diari. On explicava tot el que havia fet i per què. En Jayden i l’Avery es van reconciliar i la Hye va seguir el seu camí començant una nova vida. El cadàver de l’Abril mai va ser trobat.
Però l’esquerda entre els Smith i els Izquierdo perduraria per tots els temps.